diumenge, 25 de setembre del 2011
dijous, 22 de setembre del 2011
Aquest sóc jo
Em dic Nil Peñate, tinc 18 anys i vaig arribar l'escola Pia Santana a l'últim any d'ESO. Sempre he viscut a Barcelona, però als 16 anys vaig traslladar-me a Premià.
Psicològicament puc dir que sòc una persona sociable però vergonyosa en els primers contactes. Al principi m'agrada mantenir-me al marge i observar les reaccions i actituts dels alres per, poc a poc, anar obrint-me i deixar que els atres em coneguin, encara que agafo confiança ràpidament. Als entorns més propers sóc xerraire i de la broma tot i que si em sento ferit per les persones que més estimo, surten dos dels meus grans defectes: l'orgull i la dificultat per perdonar. També he de confessar que defenc les meves opinions extremament, perdent de vista les aportacions que fan els altres. Crec que es bo reconèixer els defectes de cadascú, per així poder-los anar polint mica en mica.
Per altra banda, sóc fidel i respectuós amb les persones que estimo i gaudeixo d'amics i familiars que actúen recíprocament amb mí. També em reconeixo com una persona que li agrada ajudar als altres, i que sempre fa costat als mals moments. Puc afegir que sóc molt extremista i si algu m'agrada, m'agrada exageradament, i al revés igual.
Físicament sóc alt i prim, de cabell i ulls castanys, amb unes extremitats especialment llargues i cames arquejades a causa de la meva afició al futbol. No sóc especialment vellut i tinc la facilitat d'agafar bon color durant l'estiu. És una de les parts que no cal gaire descripció, ja que tenim ulls per saber com som per fora, i podem jutjar sobre aquesta capa, però la part interior no es veu amb els ulls, i fa falta una mínima descripció per fer-nos una idea, i a partir d'aquí la gent que em coneix podrà opinar com sóc, tenint en compte que no tothom estarà d'acord.
En quant als meus ideals no crec en les aparences, ja que els prejudicis o estereotips molts cops son erronis. Crec que hi ha coses que es millor no pensar-les i improvitzar al moment és una bona solució. M'encanta l'esport en general, sobretot el futbol, ja que es un esport que practico i disfruto al realitzar-ho. Penso que el futur de qualsevol persona ha d'anar precedit per una condició, que es disfrutar del que treballes, per això vull encarar la meva vida professional en una mescla entre l'esport i la psicologia
Psicològicament puc dir que sòc una persona sociable però vergonyosa en els primers contactes. Al principi m'agrada mantenir-me al marge i observar les reaccions i actituts dels alres per, poc a poc, anar obrint-me i deixar que els atres em coneguin, encara que agafo confiança ràpidament. Als entorns més propers sóc xerraire i de la broma tot i que si em sento ferit per les persones que més estimo, surten dos dels meus grans defectes: l'orgull i la dificultat per perdonar. També he de confessar que defenc les meves opinions extremament, perdent de vista les aportacions que fan els altres. Crec que es bo reconèixer els defectes de cadascú, per així poder-los anar polint mica en mica.
Per altra banda, sóc fidel i respectuós amb les persones que estimo i gaudeixo d'amics i familiars que actúen recíprocament amb mí. També em reconeixo com una persona que li agrada ajudar als altres, i que sempre fa costat als mals moments. Puc afegir que sóc molt extremista i si algu m'agrada, m'agrada exageradament, i al revés igual.
Físicament sóc alt i prim, de cabell i ulls castanys, amb unes extremitats especialment llargues i cames arquejades a causa de la meva afició al futbol. No sóc especialment vellut i tinc la facilitat d'agafar bon color durant l'estiu. És una de les parts que no cal gaire descripció, ja que tenim ulls per saber com som per fora, i podem jutjar sobre aquesta capa, però la part interior no es veu amb els ulls, i fa falta una mínima descripció per fer-nos una idea, i a partir d'aquí la gent que em coneix podrà opinar com sóc, tenint en compte que no tothom estarà d'acord.
En quant als meus ideals no crec en les aparences, ja que els prejudicis o estereotips molts cops son erronis. Crec que hi ha coses que es millor no pensar-les i improvitzar al moment és una bona solució. M'encanta l'esport en general, sobretot el futbol, ja que es un esport que practico i disfruto al realitzar-ho. Penso que el futur de qualsevol persona ha d'anar precedit per una condició, que es disfrutar del que treballes, per això vull encarar la meva vida professional en una mescla entre l'esport i la psicologia
dimarts, 20 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)